El 3r dia de treball, hem estat parlant de com ens podríem desplaçar a Mart. Hem fet varius exemples, com ara, els patinets, el cotxe, l’helicòpter, ... Hem vist que la millor manera de desplaçar-nos a Mart seria caminant. Ja que caminant nomes s’ha de intentar mantenir l’equilibri. Vam estar fent una taula de les parts importants del coet, per veure el risc que corríem en posar un tipus de roda o un altre, un tipus de motor o un altre,...
Després vam fer un manteller de fer volar avions de paper. Primer vam fer uns avions petits i vam intentar fer-los volar. Amb el petits va funcionar perfectament. Entre tots, varem escollir dos avions petits, que volessin bé. Ens vam repartir en dos grups i vam fer els avions petits en gran i amb un paper diferent. Ens va tocar el gran moment de fer-los volar... Va ser un caos per que cap va volar. Es clar que cap va volar ja que era molt més gran, amb un paper diferent. No aguantava el pes tan bé com el petit. Els vam fer volar des del segon pis del passadís cap a avall.
lunes, 23 de marzo de 2009
Grup 4: Disseny i tecnologia
El tercer dia, els membres del grup han:
-Après a simular una connexió des de la Terra a Mart, però aquesta vegada programant la intensitat de la iluminació controlant-la remotament.
-Fet un exercici sobre com dissenyar diferents actuacions, adreces de grup i adreces físiques.
-Dissenyat els diferents camps per viure en la colònia, com per exemple: il·luminació, seguretat de la colònia, etc.
Irene Catena, Ion Bulicanu, Judit Penco, Samuel Romero i Ana Gómez.
-Après a simular una connexió des de la Terra a Mart, però aquesta vegada programant la intensitat de la iluminació controlant-la remotament.
-Fet un exercici sobre com dissenyar diferents actuacions, adreces de grup i adreces físiques.
-Dissenyat els diferents camps per viure en la colònia, com per exemple: il·luminació, seguretat de la colònia, etc.
Irene Catena, Ion Bulicanu, Judit Penco, Samuel Romero i Ana Gómez.
Grup 4: Disseny i tecnologia
El segon dia, desprès del primer dia de treball, vam veure:
- Els dispositius de domòtica sense instal·lar i el cablejat Bus.
- El programa ETS 3.
Vam veure un power point sobre KNX/EIB on hem après:
-La comunicació mitjançant Bus.
-La tecnologia no centralitzada.
-Els dispositius amb intel·ligència pròpia.
-Els components d'un sistema domòtic.
-Els objectes de comunicació.
-La Xarxa Domòtica (adreces físiques i adreces de grup).
-La comprovació de l'acció (funcionament)
Finalment, hem fet un problema de dissenyar il·luminació en una habitació. I una practica simulant una connexió des de la Terra a Mart en la qual hem programat la il·luminació per a poder-la controlar remotament.
- Els dispositius de domòtica sense instal·lar i el cablejat Bus.
- El programa ETS 3.
Vam veure un power point sobre KNX/EIB on hem après:
-La comunicació mitjançant Bus.
-La tecnologia no centralitzada.
-Els dispositius amb intel·ligència pròpia.
-Els components d'un sistema domòtic.
-Els objectes de comunicació.
-La Xarxa Domòtica (adreces físiques i adreces de grup).
-La comprovació de l'acció (funcionament)
Finalment, hem fet un problema de dissenyar il·luminació en una habitació. I una practica simulant una connexió des de la Terra a Mart en la qual hem programat la il·luminació per a poder-la controlar remotament.
sábado, 21 de marzo de 2009
3r Dia: Energia Nuclear
L'ultima energia que hem probat ha sigut la nuclear:
L'energia nuclear és una energia que anomenem de fisió, ja que surgueix apartir de l'energia que generen la divisió de diferents àtoms inestables.
Avuí en dia ja hi han satèl.lits que funcionen amb piles radioactives (RTG) que es desintegrent de manera natural per radioisòtops, per aixó pensavem que seria la millor font d'energia.
Per veure la vida d'un material radioactiu, vam fer un experiment tirant monedes a l'aire, i anat eliminan-les segons en la posició en que quedavant.
* La conclussió que vam treure és que la eficiència de l'energia nuclear era igual o poc més alta que la solar, axí que el problema torna a ser la quantitat.
*A part no s'ha tingut en compte el fet que portar material radiaoctiu a Mart seria contaminar aquest planeta sense cap motiu.
RTG:
*- Com a conclussió final: Les millors energies són la SOLAR i la NUCLEAR
- Cristina Sánchez, Marc Pérez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
L'ultima energia que hem probat ha sigut la nuclear:
L'energia nuclear és una energia que anomenem de fisió, ja que surgueix apartir de l'energia que generen la divisió de diferents àtoms inestables.
Avuí en dia ja hi han satèl.lits que funcionen amb piles radioactives (RTG) que es desintegrent de manera natural per radioisòtops, per aixó pensavem que seria la millor font d'energia.
Per veure la vida d'un material radioactiu, vam fer un experiment tirant monedes a l'aire, i anat eliminan-les segons en la posició en que quedavant.
* La conclussió que vam treure és que la eficiència de l'energia nuclear era igual o poc més alta que la solar, axí que el problema torna a ser la quantitat.
*A part no s'ha tingut en compte el fet que portar material radiaoctiu a Mart seria contaminar aquest planeta sense cap motiu.
RTG:
*- Com a conclussió final: Les millors energies són la SOLAR i la NUCLEAR
- Cristina Sánchez, Marc Pérez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
Grup 3: Producció d'energia
2n Dia: Energia eòlica
Al segon dia vam probar el rendiment de l'energia eòlica a Mart
Primer amb una maqueta del que seria un molí de vent i mitjançant el tunel de vent vam anar conprovant a quanta velocitat girava es a dir le r.p.m.
No vam pogue acabar l'experiment ja que als 100Km/h un hèlix del molí es va trencar, quan un objecte de vidre la va colpejar.
LLavor ens vam disposar a calcular la potència d'un molí a la terra, per després reproduir la mateixa potència a mart.
El resultat que vam obtenir va ser:
*És necessari un molí de 160m d'altura i unes 50 tonelades
* No hem tingut en compte el temps de l'atmosfera de Mart
* Per tant és una energia completament inviable per les dimencions dels molins i la poca rendibilitat que ofereixen.
- Cristina Sánchez, Marc Pèrez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
Al segon dia vam probar el rendiment de l'energia eòlica a Mart
Primer amb una maqueta del que seria un molí de vent i mitjançant el tunel de vent vam anar conprovant a quanta velocitat girava es a dir le r.p.m.
No vam pogue acabar l'experiment ja que als 100Km/h un hèlix del molí es va trencar, quan un objecte de vidre la va colpejar.
LLavor ens vam disposar a calcular la potència d'un molí a la terra, per després reproduir la mateixa potència a mart.
El resultat que vam obtenir va ser:
*És necessari un molí de 160m d'altura i unes 50 tonelades
* No hem tingut en compte el temps de l'atmosfera de Mart
* Per tant és una energia completament inviable per les dimencions dels molins i la poca rendibilitat que ofereixen.
- Cristina Sánchez, Marc Pèrez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
miércoles, 11 de marzo de 2009
grup 1. Reentrada
El dia 4 de març, va ser el nostre segon dia de treball per a la nostra nau que viatjarà cap a Mart, el nostre planeta. Vam estar recordant una mica el que havíem fet la setmana anterior i després Lluís, el professor, ens va explicar el funcionament de les òrbites i la reentrada a l’atmosfera dels planetes i els diferent tipus de mecanismes de frenada;
I aqui tenim, una petita mostra de com van quedar el nostres coets.
Els d’airbag
El del paracaigudes
Després vam fer un taller que simulava la reentrada a l’atmosfera. Hem utilitzat un ou, que simbolitzava el satèl·lit dins del coet, globus que eren els paracaigudes, paper de bombolles que era la capa de dins del coet que protegia el satèl·lit,... Cadascun es va construir el seu propi coet ben protegit, alguns vam fer en parelles. Quan ja teníem construïts diferent tipus de coets amb diferent proteccions, vam anar cap a les escales d’emergència de l’edifici, i des de 13m d’altura aproximadament, els vam deixar anar. Vam comprovar quina era la millor protecció. En el nostre cas només vam tenir dos coets que no es van trencar. Aquí us presentem la taula de dades que hem anat recollint durant el nostre experiment. A la taula espoden distingir el temps tardat, la velocitat en m/s i km/h, la distancia equivalent del sistema i com arriba al terra.
I aqui tenim, una petita mostra de com van quedar el nostres coets.
Grup 2. Telecomunicacions
Després de 3 dies ja tenim dissenyat un programa similar al Paint que permetrà als astronautes per exemple, quan van a prendre mostres, senyalar quina és la roca que estant investigant. Aquest programa l'hem anomenat "Pizarrín".
L'últim objectiu que ens falta és l'elaboració d'un xat, actualment ja tenim la possibilitat de conversa dins d'una mateixa PDA però ens falta que es poguin comunicar entre elles, és a dir, que estiguin en xarxa.
Adjuntem el vídeo del primer dia de treball i més endavant anirem adjuntant-ne més.
L'últim objectiu que ens falta és l'elaboració d'un xat, actualment ja tenim la possibilitat de conversa dins d'una mateixa PDA però ens falta que es poguin comunicar entre elles, és a dir, que estiguin en xarxa.
Adjuntem el vídeo del primer dia de treball i més endavant anirem adjuntant-ne més.
domingo, 8 de marzo de 2009
GRUP 7 AIGUA
Depuradores d’aigua adaptades als resultats i les quantitats assolides:
Les quantitats que hem mesurat per sis persones són que hauríem de consumir per la higiene personal d’aigua uns 7,5 litres d’aigua per persona, uns 3,5 litres per persona per el consum propi, uns 5,8 litres per persona en cuinar i netejar la vaixella, uns 12,7 litres per persona per la rentadora i uns 0,5 litres per persona a la cisterna del lavabo.
Per tant necessitaríem depuradores físiques, que s’utilitzen processos físics i químics per a netejar l’aigua, que netegessin, des de l’aigua del lavabo i des de l’aigua de la rentadora, perquè les altres aigües es poden reutilitzar per a altres serveis, per tornar-les a portar i a distribuir per tots els serveis necessaris.
Les quantitats que hem mesurat per sis persones són que hauríem de consumir per la higiene personal d’aigua uns 7,5 litres d’aigua per persona, uns 3,5 litres per persona per el consum propi, uns 5,8 litres per persona en cuinar i netejar la vaixella, uns 12,7 litres per persona per la rentadora i uns 0,5 litres per persona a la cisterna del lavabo.
Per tant necessitaríem depuradores físiques, que s’utilitzen processos físics i químics per a netejar l’aigua, que netegessin, des de l’aigua del lavabo i des de l’aigua de la rentadora, perquè les altres aigües es poden reutilitzar per a altres serveis, per tornar-les a portar i a distribuir per tots els serveis necessaris.
viernes, 6 de marzo de 2009
Cultiu de les plantes orientat
Tal i com molt bé han apuntat els tripulants del grup d'agricultura i producció alimentària, els condicionants del projecte fan que per poder cutivar les plantes durant el viatge i l'estada a Mart ens haguem d'ajudar d'un conjunt de tècniques de cultiu que s'anomenen Cultiu Sense Sòl. Dins d'aquestes tècniques existeix la possibilitat de utilitzar substrats que proporcionen, entre d'altres, un bon suport i aireació per les arrels de les plantes. Tot i la bona feina ja feta, val la pena recordar que encara ens queda molta feina per fer abans de tenir-ho tot apunt.
El saber fer dels tripulants va permetre que no es reportés cap incidència destacable durant la sessió.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dia 4 de març de l'any 2009.
El saber fer dels tripulants va permetre que no es reportés cap incidència destacable durant la sessió.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dia 4 de març de l'any 2009.
Xavier Portell Canal, guia del Grup d'Agricultura i Producció Alimentària.
Pràctica 2. Preparació d'una solució nutritiva
GRUP 5
Els alumnes de l'IEs Venura Gassol hem vist les tècniques de cultiu sense sòl. Aquestes tècniques es divideixen en 2 grans grups:
- Hidropònics.
- Coltius amb substrat.
També hem vist exemples de sòls per a cultivar plantes, hem dit que la perlita i la vermicolita ens servirien per plantar a la nau. Perque són substrats lleugers i aients pel cultiu de plantes.
Ja allà podriem aprofitar les sorres, que són d'origen volcànics y també podriem obtenir substrats a partir dels residus que fabriquessim al planeta.
Com a part pràctica hem preparat una solució nutritiva al laboratori, que és una dissolució de H2O més nutrients.
jueves, 5 de marzo de 2009
Grup 4: Diseny i tecnologia
Per poder tenir vida a la colonia de Mart els membres del grup han:
- Entès el funcionament de la tecnologia que s'ha d'utilitzar.
- Après a disenyar i estructurar les instalacions domótiques necesaries per poder cubrir tots els camps que fagin falta a la colonia.
Les properes sessions s'haura de:
- Saber quins camps han de ser implementats (ilumincació, oxigen, control de fisures,etc).
- Instal·lar tants bus com siguin necesaris a la colonia per cobrir els diferents camps.
- Trobar quants i quin tipus de dispositius són necesaris.
- Fer proves per testejar la xarxa domótica implementada.
Nous punts, noves recerques, nous coneixements per a poder tenir vida a la colonia de Mart.
A seguir endavant!
- Entès el funcionament de la tecnologia que s'ha d'utilitzar.
- Après a disenyar i estructurar les instalacions domótiques necesaries per poder cubrir tots els camps que fagin falta a la colonia.
Les properes sessions s'haura de:
- Saber quins camps han de ser implementats (ilumincació, oxigen, control de fisures,etc).
- Instal·lar tants bus com siguin necesaris a la colonia per cobrir els diferents camps.
- Trobar quants i quin tipus de dispositius són necesaris.
- Fer proves per testejar la xarxa domótica implementada.
Nous punts, noves recerques, nous coneixements per a poder tenir vida a la colonia de Mart.
A seguir endavant!
miércoles, 4 de marzo de 2009
PRÀCTICA 1
—Al començament , vam estar parlant dels aliments que ens portaríem a Mart segons els nostres gustos i dels nutrients que tenen cadascun.
—En la sala de tast , vam tastar patates cuinades de quatre maneres diferents , i vam puntuar-les segons el gust i la textura.
—Després vam fer la mitjana i el rang del gust i la textura de les quatre varietats
Puntuació segons el gust i textura:
GUST TEXTURA
1-399: fregida 1-965: bullida
2-865: bullida 2-399: fregida
3-257: al forn 3-257: al forn
4-518: al microones 3-518: microones
1-399: fregida 1-965: bullida
2-865: bullida 2-399: fregida
3-257: al forn 3-257: al forn
4-518: al microones 3-518: microones
Classificació:
Segons el gust i la textura , aquest seria l’ordre de preferència per emportant-se a Mart :
—1-fregida*
—2-bullida
—3-al forn
—4-al microones
*la patata fregida no seria molt idònia per la missió perquè per cuinar-la necessitaria oli , i això seria més pes per portar
El rang es la diferencia entre el nombre més alt i el més baix.
IES Ventura Gassol, grup 5:
Ilias, Carlos, Aitor, Mari Carmen, Marta, Mª Jose.
martes, 3 de marzo de 2009
grup 1
El dia 24.02.09, va ser la primera vegada que vam començar a treballar sobre el tema que ens tocava, la construcció de la nau. Primer vam estar mirant uns vídeo i unes fotos, per orientar-nos més o menys de lo que tractaria el nostre tema. Teníem que tenir ben clar com ho faríem per que la nau ens poguí portar fins a Mart. Va aprendre una formula, per poder calcular el pes; m·w=M·V. Després vam fer una experiment que tractava de mesclar bicarbonat i vinagre per veure com explotaria la “nau”.
L’experiment constava en posar una mica de bicarbonat en un torç de paper higiènic, amarrar-lo fort per que no sortí per cap lloc amb un tros de fil, després en un tap de suro li posem un clau i amarrem el fil a sobre del clau . Després agafem una ampolla de plàstic i li posem una mica de vinagre, ho tapem amb el tap de suro i el bicarbonat, remenem l’ampolla i ho deixem a terra, en uns pocs minuts sortirà disparat.
L’experiment constava en posar una mica de bicarbonat en un torç de paper higiènic, amarrar-lo fort per que no sortí per cap lloc amb un tros de fil, després en un tap de suro li posem un clau i amarrem el fil a sobre del clau . Després agafem una ampolla de plàstic i li posem una mica de vinagre, ho tapem amb el tap de suro i el bicarbonat, remenem l’ampolla i ho deixem a terra, en uns pocs minuts sortirà disparat.
I aquest ha sigut el nostre gran experiment. Al final de tot, ens hem reunit tots en la sala del principi i hem comentat als altres companys lo que havia fet cada grup.
Tomàs Molina, video
Tomàs Molina es passeja per Mart
En aquest video en Tomás Molina ens explica com un grup de persones que han estudiat volen fer un viatge a Mart. El seu objectiu es semblant al nostre, volen crear un lloc on es pugui vieure a Mart amb condicions bones per l´ésser humà.
En Tomás Molina ha viatja al desert de Utah situat als estats Units. Ens mostra el que caldria fer per viatjar:
- Contruir una habitage on hi hagi l´espai suficient per a sis persones
-La nau que faran sevir per vitajr
-L' enregia que utilitzaran per surtir del lloc on despegue i tambe en mig del viatge
-Les quantitats ( el pes) que poden portar pel temps que hagin d'estar
Hi ha tres recursos molt importants per que una persona pugui viure:
-Aigua
-Oxigen
-Aliments
La quantita d´aigua que han d´utilitazr els astronautes en un dia ( 29 l al dia):
-3.5 beguda i mejar
-4.5 higiene
-2.72 dutxa
-0 42 aigua
L' aigua que hi ha a Mart es creu que esta congelada cosa que no facilita la seva extracció. Els astronautes que viatgina a Mart han de tenir uuna formació bastant extensa:
-Han de saber angles
-Unes bones condicion físiques
-Uns coneixements de vol
També es parla de com produir l´aliment a Mart. Conreant aliment ( aixó faria que la nostra dieta sigui vegatariana). O també portant peixos que poden viure en estancs que portin dins l´habitage.
Tots aquest estudis els estan ralitzant gent que volen trobar una solució alternativa a la destrucció del nostre planeta. I com el éssers humans podem convertir un planeta gairabé desert en un planeta semblant a la Terra, el nostre ha
En aquest video en Tomás Molina ens explica com un grup de persones que han estudiat volen fer un viatge a Mart. El seu objectiu es semblant al nostre, volen crear un lloc on es pugui vieure a Mart amb condicions bones per l´ésser humà.
En Tomás Molina ha viatja al desert de Utah situat als estats Units. Ens mostra el que caldria fer per viatjar:
- Contruir una habitage on hi hagi l´espai suficient per a sis persones
-La nau que faran sevir per vitajr
-L' enregia que utilitzaran per surtir del lloc on despegue i tambe en mig del viatge
-Les quantitats ( el pes) que poden portar pel temps que hagin d'estar
Hi ha tres recursos molt importants per que una persona pugui viure:
-Aigua
-Oxigen
-Aliments
La quantita d´aigua que han d´utilitazr els astronautes en un dia ( 29 l al dia):
-3.5 beguda i mejar
-4.5 higiene
-2.72 dutxa
-0 42 aigua
L' aigua que hi ha a Mart es creu que esta congelada cosa que no facilita la seva extracció. Els astronautes que viatgina a Mart han de tenir uuna formació bastant extensa:
-Han de saber angles
-Unes bones condicion físiques
-Uns coneixements de vol
També es parla de com produir l´aliment a Mart. Conreant aliment ( aixó faria que la nostra dieta sigui vegatariana). O també portant peixos que poden viure en estancs que portin dins l´habitage.
Tots aquest estudis els estan ralitzant gent que volen trobar una solució alternativa a la destrucció del nostre planeta. I com el éssers humans podem convertir un planeta gairabé desert en un planeta semblant a la Terra, el nostre ha
Grup 7 - Rentaplats
Per optimitzar el consum d'aigua a Mart i millorar el transport de l'aigua durant el viatge, hem pensat de dur un rentaplats. Hem estat buscat, i el que mes rendiment ens ha donat ha sigut un amb les següents dades:
- Eficiència energètica: A (màxima)
- Eficiència de rentat: A
- Dimensions: 60x60x85 (cm)
- Pes: 52 kg
- Nivell de soroll: 47 db
- Consum d'aigua: 15 l
- Consum energètic: 1'05 kw/h
Amb aquestes dades podem veure si realment seria útil portra un o més rentaplats.
- Eficiència energètica: A (màxima)
- Eficiència de rentat: A
- Dimensions: 60x60x85 (cm)
- Pes: 52 kg
- Nivell de soroll: 47 db
- Consum d'aigua: 15 l
- Consum energètic: 1'05 kw/h
Amb aquestes dades podem veure si realment seria útil portra un o més rentaplats.
sábado, 28 de febrero de 2009
Grup 7: Distribució, consum i obtenció d'aigua a Mart
El consum i la distribució d'aigua, igual que la obtenció, no seran gens fàcils a Mart.
A partir d'aquí, vam començar a fer observacions sobre la part de distribució i consum, ens vam informar de la quantitat d'aigua que gastem, i la que hauríem de gastar allà, tenint en compte que ens hauríem d'emportar una quantitat d'aigua determinada de la Terra. Vam pensar alguns mètodes per a estalviar el màxim d'aigua possible al fer les nostres activitats bàsiques (Higiene personal...) però a la hora de fer les proves per veure si aconseguíem el propòsit que ens havíem marcat, ens vam adonar que la quantitat que utilitzàvem era molt major de la que hauríem d'utilitzar.
A l'observar això, vam pensar que la reutilització d'aigua seria un molt bon mètode per evitar el malgastament de l'aigua.
Algunes idees com un rentavaixelles d'alta eficiència, ens van semblar molt adient per la tasca de gastar la menor quantitat d'aigua possible, en comptes de rentar a mà... Que a vegades gasten molta més aigua de la que ens pensem.
Fins aquí el nostre informe sobre l'activitat de Dimarts dia 24.
A partir d'aquí, vam començar a fer observacions sobre la part de distribució i consum, ens vam informar de la quantitat d'aigua que gastem, i la que hauríem de gastar allà, tenint en compte que ens hauríem d'emportar una quantitat d'aigua determinada de la Terra. Vam pensar alguns mètodes per a estalviar el màxim d'aigua possible al fer les nostres activitats bàsiques (Higiene personal...) però a la hora de fer les proves per veure si aconseguíem el propòsit que ens havíem marcat, ens vam adonar que la quantitat que utilitzàvem era molt major de la que hauríem d'utilitzar.
A l'observar això, vam pensar que la reutilització d'aigua seria un molt bon mètode per evitar el malgastament de l'aigua.
Algunes idees com un rentavaixelles d'alta eficiència, ens van semblar molt adient per la tasca de gastar la menor quantitat d'aigua possible, en comptes de rentar a mà... Que a vegades gasten molta més aigua de la que ens pensem.
Fins aquí el nostre informe sobre l'activitat de Dimarts dia 24.
jueves, 26 de febrero de 2009
Grup 4 - Control de la Colonia a Mart
La colonia on els astronautes viuran durant tot el temps que s'estiguin a Mart és molt important. Hi han molts paràmetres a tenir en compte per ser instalats tal com hem pogut veure després d e la 1a sessió. Alguns exemples com:
- La il·luminació de la colonia: utilitzan pulsadors, sensors de so, sensors de presencia, actuadors de baix consum.
- Monitoritzar per controlar diferents magnituds: temperatura, oxigen, humitat, radiació solar externa, utilitzar una estació meteorològica per estudiar el clima de Mart.
- Seguretat dins i fora de la colonia: incendis, identificadors de personal per accedir a laboratoris, sensors de presencia, detectar fisures per evitar descompressió de la colonia, videovigilància.
I altres camps que també es s'hauran de tenir en compte.
Tots aquests aspectes han de poder ser controlats tant des de la propia colonia com des de la Terra. Els membres del grup 4 han començat ha apendre el funcionament la tecnologia que es tindrà que utilitzar a la colonia. Una nova manera de diseñar els dispositius que a la Terra són quotidians s'haurà de dur a terme. Apendre a implementar, gestionar i controlar tots aquests dispositius és el gran objectiu.
Optimització dels recursos energètics, comunicacions, xarxes, paquets d'informació,... aquests enginyers comencen l'aventura cap a Mart!
- La il·luminació de la colonia: utilitzan pulsadors, sensors de so, sensors de presencia, actuadors de baix consum.
- Monitoritzar per controlar diferents magnituds: temperatura, oxigen, humitat, radiació solar externa, utilitzar una estació meteorològica per estudiar el clima de Mart.
- Seguretat dins i fora de la colonia: incendis, identificadors de personal per accedir a laboratoris, sensors de presencia, detectar fisures per evitar descompressió de la colonia, videovigilància.
I altres camps que també es s'hauran de tenir en compte.
Tots aquests aspectes han de poder ser controlats tant des de la propia colonia com des de la Terra. Els membres del grup 4 han començat ha apendre el funcionament la tecnologia que es tindrà que utilitzar a la colonia. Una nova manera de diseñar els dispositius que a la Terra són quotidians s'haurà de dur a terme. Apendre a implementar, gestionar i controlar tots aquests dispositius és el gran objectiu.
Optimització dels recursos energètics, comunicacions, xarxes, paquets d'informació,... aquests enginyers comencen l'aventura cap a Mart!
Grup de Telecomunicacions
Durant aquesta primera sessió al grup de telecomunicacions hem estudiat tots els problemes que tindran els nostres colons a Mart a l'hora de comunicar-se amb la Terra i entre ells. La distancia i el entorn inhospit del planeta vermell fan molt complexa aquesta tasca: retards, perdues, baixos amples de banda, dispositius poc adaptats...
De tots els problemes a resoldre, el grup ha decidit atacar el de les comunicacions entre els colons durant la seva estada a Mart. Per aixo desenvoluparem un prototipus de dispositiu per comunicar-se mitjançant xat i "pissarra compartida". Aquesta pissarra permetra als astronautes dibuixar esquemes o grafics al seu dispositiu integrat al vestit espacial i que la resta de colons puguin veure-ho en temps real.
De tots els problemes a resoldre, el grup ha decidit atacar el de les comunicacions entre els colons durant la seva estada a Mart. Per aixo desenvoluparem un prototipus de dispositiu per comunicar-se mitjançant xat i "pissarra compartida". Aquesta pissarra permetra als astronautes dibuixar esquemes o grafics al seu dispositiu integrat al vestit espacial i que la resta de colons puguin veure-ho en temps real.
Juan Lopez, guia del grup de telecomunicacions
Aliments requerits ja escollits i menús setmanals de la tripulació en procés de tria
Degut a la bona feina feta pels integrants del grup d'agricultura i producció alimentària ja s'han escollit la pràctica totalitat d'aliments necessaris per l'expedició. El procés de selecció dels menús que consumiran els astronautes i que, de ben segur, contribuiran de manera decisiva a mantenir la moral de tots els tripulants es va iniciar també exitosament. Per tal d'aconseguir el millor resultat possible, els assajos es varen dur a terme a la moderna sala d'anàlisi sensorial de que disposa l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona tenint en compte els gustos dels mateixos tripulants. Cal destacar que el comportament dels participants en el panell de tast va ser excel·lent exceptuant el del mateix guia del grup (és a dir, jo!!!!!) que, per exigències del guió, va haver de mantenir el telèfon mòbil semi operatiu, destorbant la pau i tranquil·litat que es respirava a la sala de tast.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dimarts 24 de febrer de l'any 2009.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dimarts 24 de febrer de l'any 2009.
Xavier Portell Canal, guia del Grup d'Agricultura i Producció Alimentària.
lunes, 23 de febrero de 2009
Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
Ja està tot a punt per seguir endavant amb l'Aventura que ens conduirà fins a Mart. El nostre grup de tripulants i investigadors està preparat per a iniciar, el dia 24 de febrer de 2009, la recerca de les metodologies de filtratge i potabilització de l'aigua més adients per a la seva reutilització a la colònia marciana.
Bon i fructuós viatge per a tota la tripulació de Mart XXI.
Enlairament en marxa... Compte enrere... 5, 4, 3...
Nora Ydalga Palacio, guia del Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
Bon i fructuós viatge per a tota la tripulació de Mart XXI.
Enlairament en marxa... Compte enrere... 5, 4, 3...
Nora Ydalga Palacio, guia del Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
sábado, 21 de febrero de 2009
Grup d'agricultura i producció alimentària a punt pel llançament
Després d'una primera reunió amb els caps dels 7 grups implicats en la missió ja ens trobem en condicions d'iniciar l'aventura. En Jorge Ramirez, encarregat del grup de llançament, navegació i aterratge, ens ha confirmat el què ja sospitàvem: és impossible endur-nos tots els aliments necessaris per completar els 3 anys de missió que ens han encarregat. Davant d'aquesta situació únicament ens podem plantejar produir els aliments necessaris per nosaltres mateixos, tot i tenint en compte que ens han de proporcionar una dieta sana, complerta, equilibrada i variada. Això sona molt bé però, quins aliments haurem de produir?. Aquesta pregunta la intentarem respondre en l'activitat del dia 24 de febrer. Prenent com a base la feina feta inicialment, en les dues sessions següents, dies 4 i 12 de març, ens enfrontarem, respectivament, amb com haurem de produir els vegetals i els animals escollits.
Finalitzo el meu primer informe desitjant que aquest projecte ens ajudi a tots a treure-li la pols a la nostra curiositat i que, al mateix temps, permeti que ens ho passem bé.
Xavier Portell Canal, guia del Grup d'Agricultura i Producció Alimentària
domingo, 15 de febrero de 2009
Mart XXI és una realitat gràcies al suport de diverses institucions
Mart XXI és possible gràcies a l'interès i el suport de diverses administracions públiques. L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Badalona, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i la mateixa UPC a través dels seus fons per accions estratègiques, han ajudat a fer realitat la missió. El Consell Comarcal del Baix Llobregat, a traves dels ajuts del Fons Social Europeu, s'implicarà en les edicions on hi participin municipis de la comarca.
El Blog de Mart XXI: el quadern de bitàcola del projecte
Cada grup de treball podrà anar incorporant les seves conclusions, visions, experiències i reflexions sobre el projecte en aquest blog. Us convidem a fer-lo vostre i a convertir-lo en un veritable recull de la feina realitzada.
7 grups de treball per colonitzar Mart
La recerca l'hem estructurat en 7 grups de treball, cadascun dels quals responsable d'un aspecte vital per l'establiment de la colònia.
Grup 1: Llançament, navegació, aterratge i sistemes de locomoció al Planeta Mart. Professors Jorge Ramírez i Luis Delgado. EPSC. IES Júlia Minguell
Grup 2: Sistemes de telecomunicacions. Professor Juan López. EPSC. IES La Llauna
Grup 3: Sistemes de producció i consum d'energia. Professor Pablo Loren. EPSC. IES Isaac Albéniz
Grup 4: Monitoratge i control de la colònia. Aplicacions de la tecnologia domòtica. Professors Alejandro Sánchez i Jordi Mataix. EPSC. IES Barres i Ones
Grup 5: Producció alimentària. Professor Xavier Portell. ESAB. IES Ventura Gassol
Grup 6: Suport vital i reciclatge de residus. Professora Nora Ydalga. ESAB. IES Pompeu Fabra
Grup 7: Sistemes d'obtenció, distribució i consum d'aigua. Professora Ingrid Masaló. ESAB. IES Badalona VII
Grup 1: Llançament, navegació, aterratge i sistemes de locomoció al Planeta Mart. Professors Jorge Ramírez i Luis Delgado. EPSC. IES Júlia Minguell
Grup 2: Sistemes de telecomunicacions. Professor Juan López. EPSC. IES La Llauna
Grup 3: Sistemes de producció i consum d'energia. Professor Pablo Loren. EPSC. IES Isaac Albéniz
Grup 4: Monitoratge i control de la colònia. Aplicacions de la tecnologia domòtica. Professors Alejandro Sánchez i Jordi Mataix. EPSC. IES Barres i Ones
Grup 5: Producció alimentària. Professor Xavier Portell. ESAB. IES Ventura Gassol
Grup 6: Suport vital i reciclatge de residus. Professora Nora Ydalga. ESAB. IES Pompeu Fabra
Grup 7: Sistemes d'obtenció, distribució i consum d'aigua. Professora Ingrid Masaló. ESAB. IES Badalona VII
Mart XXI, o com arribar a la Universitat des de la Secundària
Benvingudes i benvinguts,
iniciem una nova edició de la missió MART XXI. Durant 5 setmanes analitzarem la viabilitat d'una colònia humana al planeta vermell. 42 noies i nois de 7 instituts de Badalona treballareu en equip per avaluar quines són les dificultats que la colonització ens planteja i les possibles formes de superar-les.
Volem que durant la vostra estada amb nosaltres esdevingueu membres de la comunitat universitària i que a través de la vostra recerca pogueu descobrir la passió pel coneixement, el gust per la ciència i el plaer de treballar en equip per aconseguir objectius.
Benvingudes i benvinguts a bord!
iniciem una nova edició de la missió MART XXI. Durant 5 setmanes analitzarem la viabilitat d'una colònia humana al planeta vermell. 42 noies i nois de 7 instituts de Badalona treballareu en equip per avaluar quines són les dificultats que la colonització ens planteja i les possibles formes de superar-les.
Volem que durant la vostra estada amb nosaltres esdevingueu membres de la comunitat universitària i que a través de la vostra recerca pogueu descobrir la passió pel coneixement, el gust per la ciència i el plaer de treballar en equip per aconseguir objectius.
Benvingudes i benvinguts a bord!
martes, 10 de febrero de 2009
Grup 3: Producció d'energia
1r Dia: Energia Solar
Primer vam probar com de rentable seria produïr energia solar a Mart.
Per calcular la eficiència o màxim rendiment que podem tenir amb l'energia solar, amb l'ajuada d'un circuit i un joc de resistències variables vam calcular la potència optima, que està en un 12%, és a dir:
* entre 3 i 12 W amb la petita placa que hem utilitzat
* entre 7,5 i 30 W per cada Kilo de plaques que pujem a la superfície de Mart.
És a dir per cada 1000 k de plaques obtindriem 100 W d'energia.
En resum hem de puja a Mart més de 4 tonelades de palques.
* No es pot dir que l'energia solar sigui inviable, però si que és molt complicat per la quantitat de plaques que hem d'utilitzar.
Primer vam probar com de rentable seria produïr energia solar a Mart.
Per calcular la eficiència o màxim rendiment que podem tenir amb l'energia solar, amb l'ajuada d'un circuit i un joc de resistències variables vam calcular la potència optima, que està en un 12%, és a dir:
* entre 3 i 12 W amb la petita placa que hem utilitzat
* entre 7,5 i 30 W per cada Kilo de plaques que pujem a la superfície de Mart.
És a dir per cada 1000 k de plaques obtindriem 100 W d'energia.
En resum hem de puja a Mart més de 4 tonelades de palques.
* No es pot dir que l'energia solar sigui inviable, però si que és molt complicat per la quantitat de plaques que hem d'utilitzar.
- Cristina Sánchez, Marc Pérez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)