El consum i la distribució d'aigua, igual que la obtenció, no seran gens fàcils a Mart.
A partir d'aquí, vam començar a fer observacions sobre la part de distribució i consum, ens vam informar de la quantitat d'aigua que gastem, i la que hauríem de gastar allà, tenint en compte que ens hauríem d'emportar una quantitat d'aigua determinada de la Terra. Vam pensar alguns mètodes per a estalviar el màxim d'aigua possible al fer les nostres activitats bàsiques (Higiene personal...) però a la hora de fer les proves per veure si aconseguíem el propòsit que ens havíem marcat, ens vam adonar que la quantitat que utilitzàvem era molt major de la que hauríem d'utilitzar.
A l'observar això, vam pensar que la reutilització d'aigua seria un molt bon mètode per evitar el malgastament de l'aigua.
Algunes idees com un rentavaixelles d'alta eficiència, ens van semblar molt adient per la tasca de gastar la menor quantitat d'aigua possible, en comptes de rentar a mà... Que a vegades gasten molta més aigua de la que ens pensem.
Fins aquí el nostre informe sobre l'activitat de Dimarts dia 24.
sábado, 28 de febrero de 2009
jueves, 26 de febrero de 2009
Grup 4 - Control de la Colonia a Mart
La colonia on els astronautes viuran durant tot el temps que s'estiguin a Mart és molt important. Hi han molts paràmetres a tenir en compte per ser instalats tal com hem pogut veure després d e la 1a sessió. Alguns exemples com:
- La il·luminació de la colonia: utilitzan pulsadors, sensors de so, sensors de presencia, actuadors de baix consum.
- Monitoritzar per controlar diferents magnituds: temperatura, oxigen, humitat, radiació solar externa, utilitzar una estació meteorològica per estudiar el clima de Mart.
- Seguretat dins i fora de la colonia: incendis, identificadors de personal per accedir a laboratoris, sensors de presencia, detectar fisures per evitar descompressió de la colonia, videovigilància.
I altres camps que també es s'hauran de tenir en compte.
Tots aquests aspectes han de poder ser controlats tant des de la propia colonia com des de la Terra. Els membres del grup 4 han començat ha apendre el funcionament la tecnologia que es tindrà que utilitzar a la colonia. Una nova manera de diseñar els dispositius que a la Terra són quotidians s'haurà de dur a terme. Apendre a implementar, gestionar i controlar tots aquests dispositius és el gran objectiu.
Optimització dels recursos energètics, comunicacions, xarxes, paquets d'informació,... aquests enginyers comencen l'aventura cap a Mart!
- La il·luminació de la colonia: utilitzan pulsadors, sensors de so, sensors de presencia, actuadors de baix consum.
- Monitoritzar per controlar diferents magnituds: temperatura, oxigen, humitat, radiació solar externa, utilitzar una estació meteorològica per estudiar el clima de Mart.
- Seguretat dins i fora de la colonia: incendis, identificadors de personal per accedir a laboratoris, sensors de presencia, detectar fisures per evitar descompressió de la colonia, videovigilància.
I altres camps que també es s'hauran de tenir en compte.
Tots aquests aspectes han de poder ser controlats tant des de la propia colonia com des de la Terra. Els membres del grup 4 han començat ha apendre el funcionament la tecnologia que es tindrà que utilitzar a la colonia. Una nova manera de diseñar els dispositius que a la Terra són quotidians s'haurà de dur a terme. Apendre a implementar, gestionar i controlar tots aquests dispositius és el gran objectiu.
Optimització dels recursos energètics, comunicacions, xarxes, paquets d'informació,... aquests enginyers comencen l'aventura cap a Mart!
Grup de Telecomunicacions
Durant aquesta primera sessió al grup de telecomunicacions hem estudiat tots els problemes que tindran els nostres colons a Mart a l'hora de comunicar-se amb la Terra i entre ells. La distancia i el entorn inhospit del planeta vermell fan molt complexa aquesta tasca: retards, perdues, baixos amples de banda, dispositius poc adaptats...
De tots els problemes a resoldre, el grup ha decidit atacar el de les comunicacions entre els colons durant la seva estada a Mart. Per aixo desenvoluparem un prototipus de dispositiu per comunicar-se mitjançant xat i "pissarra compartida". Aquesta pissarra permetra als astronautes dibuixar esquemes o grafics al seu dispositiu integrat al vestit espacial i que la resta de colons puguin veure-ho en temps real.

De tots els problemes a resoldre, el grup ha decidit atacar el de les comunicacions entre els colons durant la seva estada a Mart. Per aixo desenvoluparem un prototipus de dispositiu per comunicar-se mitjançant xat i "pissarra compartida". Aquesta pissarra permetra als astronautes dibuixar esquemes o grafics al seu dispositiu integrat al vestit espacial i que la resta de colons puguin veure-ho en temps real.

Juan Lopez, guia del grup de telecomunicacions
Aliments requerits ja escollits i menús setmanals de la tripulació en procés de tria
Degut a la bona feina feta pels integrants del grup d'agricultura i producció alimentària ja s'han escollit la pràctica totalitat d'aliments necessaris per l'expedició. El procés de selecció dels menús que consumiran els astronautes i que, de ben segur, contribuiran de manera decisiva a mantenir la moral de tots els tripulants es va iniciar també exitosament. Per tal d'aconseguir el millor resultat possible, els assajos es varen dur a terme a la moderna sala d'anàlisi sensorial de que disposa l'Escola Superior d'Agricultura de Barcelona tenint en compte els gustos dels mateixos tripulants. Cal destacar que el comportament dels participants en el panell de tast va ser excel·lent exceptuant el del mateix guia del grup (és a dir, jo!!!!!) que, per exigències del guió, va haver de mantenir el telèfon mòbil semi operatiu, destorbant la pau i tranquil·litat que es respirava a la sala de tast.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dimarts 24 de febrer de l'any 2009.
Fi del informe d'incidències de la sessió del dimarts 24 de febrer de l'any 2009.
Xavier Portell Canal, guia del Grup d'Agricultura i Producció Alimentària.
lunes, 23 de febrero de 2009
Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
Ja està tot a punt per seguir endavant amb l'Aventura que ens conduirà fins a Mart. El nostre grup de tripulants i investigadors està preparat per a iniciar, el dia 24 de febrer de 2009, la recerca de les metodologies de filtratge i potabilització de l'aigua més adients per a la seva reutilització a la colònia marciana.
Bon i fructuós viatge per a tota la tripulació de Mart XXI.
Enlairament en marxa... Compte enrere... 5, 4, 3...
Nora Ydalga Palacio, guia del Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
Bon i fructuós viatge per a tota la tripulació de Mart XXI.
Enlairament en marxa... Compte enrere... 5, 4, 3...
Nora Ydalga Palacio, guia del Grup de Suport Vital i Gestió de Residus
sábado, 21 de febrero de 2009
Grup d'agricultura i producció alimentària a punt pel llançament
Després d'una primera reunió amb els caps dels 7 grups implicats en la missió ja ens trobem en condicions d'iniciar l'aventura. En Jorge Ramirez, encarregat del grup de llançament, navegació i aterratge, ens ha confirmat el què ja sospitàvem: és impossible endur-nos tots els aliments necessaris per completar els 3 anys de missió que ens han encarregat. Davant d'aquesta situació únicament ens podem plantejar produir els aliments necessaris per nosaltres mateixos, tot i tenint en compte que ens han de proporcionar una dieta sana, complerta, equilibrada i variada. Això sona molt bé però, quins aliments haurem de produir?. Aquesta pregunta la intentarem respondre en l'activitat del dia 24 de febrer. Prenent com a base la feina feta inicialment, en les dues sessions següents, dies 4 i 12 de març, ens enfrontarem, respectivament, amb com haurem de produir els vegetals i els animals escollits.
Finalitzo el meu primer informe desitjant que aquest projecte ens ajudi a tots a treure-li la pols a la nostra curiositat i que, al mateix temps, permeti que ens ho passem bé.
Xavier Portell Canal, guia del Grup d'Agricultura i Producció Alimentària
domingo, 15 de febrero de 2009
Mart XXI és una realitat gràcies al suport de diverses institucions

Mart XXI és possible gràcies a l'interès i el suport de diverses administracions públiques. L'Àrea d'Educació de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Badalona, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, el Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, i la mateixa UPC a través dels seus fons per accions estratègiques, han ajudat a fer realitat la missió. El Consell Comarcal del Baix Llobregat, a traves dels ajuts del Fons Social Europeu, s'implicarà en les edicions on hi participin municipis de la comarca.
El Blog de Mart XXI: el quadern de bitàcola del projecte
Cada grup de treball podrà anar incorporant les seves conclusions, visions, experiències i reflexions sobre el projecte en aquest blog. Us convidem a fer-lo vostre i a convertir-lo en un veritable recull de la feina realitzada.
7 grups de treball per colonitzar Mart
La recerca l'hem estructurat en 7 grups de treball, cadascun dels quals responsable d'un aspecte vital per l'establiment de la colònia.
Grup 1: Llançament, navegació, aterratge i sistemes de locomoció al Planeta Mart. Professors Jorge Ramírez i Luis Delgado. EPSC. IES Júlia Minguell
Grup 2: Sistemes de telecomunicacions. Professor Juan López. EPSC. IES La Llauna
Grup 3: Sistemes de producció i consum d'energia. Professor Pablo Loren. EPSC. IES Isaac Albéniz
Grup 4: Monitoratge i control de la colònia. Aplicacions de la tecnologia domòtica. Professors Alejandro Sánchez i Jordi Mataix. EPSC. IES Barres i Ones
Grup 5: Producció alimentària. Professor Xavier Portell. ESAB. IES Ventura Gassol
Grup 6: Suport vital i reciclatge de residus. Professora Nora Ydalga. ESAB. IES Pompeu Fabra
Grup 7: Sistemes d'obtenció, distribució i consum d'aigua. Professora Ingrid Masaló. ESAB. IES Badalona VII
Grup 1: Llançament, navegació, aterratge i sistemes de locomoció al Planeta Mart. Professors Jorge Ramírez i Luis Delgado. EPSC. IES Júlia Minguell
Grup 2: Sistemes de telecomunicacions. Professor Juan López. EPSC. IES La Llauna
Grup 3: Sistemes de producció i consum d'energia. Professor Pablo Loren. EPSC. IES Isaac Albéniz
Grup 4: Monitoratge i control de la colònia. Aplicacions de la tecnologia domòtica. Professors Alejandro Sánchez i Jordi Mataix. EPSC. IES Barres i Ones
Grup 5: Producció alimentària. Professor Xavier Portell. ESAB. IES Ventura Gassol
Grup 6: Suport vital i reciclatge de residus. Professora Nora Ydalga. ESAB. IES Pompeu Fabra
Grup 7: Sistemes d'obtenció, distribució i consum d'aigua. Professora Ingrid Masaló. ESAB. IES Badalona VII
Mart XXI, o com arribar a la Universitat des de la Secundària
Benvingudes i benvinguts,
iniciem una nova edició de la missió MART XXI. Durant 5 setmanes analitzarem la viabilitat d'una colònia humana al planeta vermell. 42 noies i nois de 7 instituts de Badalona treballareu en equip per avaluar quines són les dificultats que la colonització ens planteja i les possibles formes de superar-les.
Volem que durant la vostra estada amb nosaltres esdevingueu membres de la comunitat universitària i que a través de la vostra recerca pogueu descobrir la passió pel coneixement, el gust per la ciència i el plaer de treballar en equip per aconseguir objectius.
Benvingudes i benvinguts a bord!
iniciem una nova edició de la missió MART XXI. Durant 5 setmanes analitzarem la viabilitat d'una colònia humana al planeta vermell. 42 noies i nois de 7 instituts de Badalona treballareu en equip per avaluar quines són les dificultats que la colonització ens planteja i les possibles formes de superar-les.
Volem que durant la vostra estada amb nosaltres esdevingueu membres de la comunitat universitària i que a través de la vostra recerca pogueu descobrir la passió pel coneixement, el gust per la ciència i el plaer de treballar en equip per aconseguir objectius.
Benvingudes i benvinguts a bord!
martes, 10 de febrero de 2009
Grup 3: Producció d'energia
1r Dia: Energia Solar
Primer vam probar com de rentable seria produïr energia solar a Mart.
Per calcular la eficiència o màxim rendiment que podem tenir amb l'energia solar, amb l'ajuada d'un circuit i un joc de resistències variables vam calcular la potència optima, que està en un 12%, és a dir:
* entre 3 i 12 W amb la petita placa que hem utilitzat
* entre 7,5 i 30 W per cada Kilo de plaques que pujem a la superfície de Mart.
És a dir per cada 1000 k de plaques obtindriem 100 W d'energia.
En resum hem de puja a Mart més de 4 tonelades de palques.
* No es pot dir que l'energia solar sigui inviable, però si que és molt complicat per la quantitat de plaques que hem d'utilitzar.
Primer vam probar com de rentable seria produïr energia solar a Mart.
Per calcular la eficiència o màxim rendiment que podem tenir amb l'energia solar, amb l'ajuada d'un circuit i un joc de resistències variables vam calcular la potència optima, que està en un 12%, és a dir:
* entre 3 i 12 W amb la petita placa que hem utilitzat
* entre 7,5 i 30 W per cada Kilo de plaques que pujem a la superfície de Mart.
És a dir per cada 1000 k de plaques obtindriem 100 W d'energia.
En resum hem de puja a Mart més de 4 tonelades de palques.
* No es pot dir que l'energia solar sigui inviable, però si que és molt complicat per la quantitat de plaques que hem d'utilitzar.

- Cristina Sánchez, Marc Pérez, Xavi Caro, Victor Domínguez, Sara Villarreal i Cèlia Abdi
Suscribirse a:
Entradas (Atom)